La amistad es nuestra religión; Nadie, nuestro Dios; y la ignorancia, nuestro templo. Bienvenidos.
Mostrando entradas con la etiqueta TERROR. Mostrar todas las entradas
Mostrando entradas con la etiqueta TERROR. Mostrar todas las entradas

domingo, 17 de abril de 2011

Un pronòstic aterrador

"L'energia del futur?

Les creixents necessitats energètiques s’estan convertint en un problema global que afecta a tots els àmbits de l’economia i per tant de la societat. Avui vivim en una gran xarxa que cada vegada és més profunda i extensa per impuls del capitalisme. La principal repercussió d’aquest fet és que el més petit canvi en el capital internacional o un desastre natural com l’huracà Katrina poden perjudicar greument els bancs centrals de tot el món. Ciutats com Londres, Tokio o Nova York són els exemples més clars d’indrets clau des d’on, gairebé literalment, es controla el món. És, doncs, per aquesta realitat globalitzada en la qual vivim, que no es pot fer política energètica local sense tenir una perspectiva mundial del consum i de les fonts d’energia disponibles de forma sostenible.
            Com tots sabem, els combustibles fòssils són una font energètica limitada i molt contaminant de la qual, malauradament, en depenem tots. Per aquest motiu, fa temps que es busquen altres fonts d’energia renovables i duradores, i així hem acabat pensant en una vella amiga avui ja molt desprestigiada: l’energia nuclear. Però tot i la por que generalment causa, l’energia nuclear té molts avantatges en els quals molts no en pensem. En primer lloc, és una energia neta que no emet CO2 a l’atmosfera i els residus de la qual són emmagatzemats amb seguretat, en contraposició amb els combustibles fòssils com el petroli, el carbó o el gas, que serveixen com a catalitzador del canvi climàtic. Per tant, l’energia nuclear també ens ajuda a reduir la nostra dependència d’aquesta font energètica tant perjudicial per l’entorn. En segon lloc, suposen una resposta ja disponible a la gran demanda d’energia elèctrica a tot el món. De fet, es diu que l’energia nuclear és una font d’energia gairebé il·limitada, i en conseqüència hem de tenir en compte tots els avantatges que això suposaria per a la xarxa, per a tots. Finalment, els costs de generació són molt competitius si els comparem amb d’altres alternatives, fins i tot les renovables.
            Tanmateix, tot i haver parlat dels molt beneficiosos avantatges, seria ingenu i irresponsable oblidar els ja massa coneguts desavantatges que s’han materialitzat en exemples històrics tan terribles com les bombes nuclears contra Hiroshima i Nagasaky, l’accident de Chernòbil. Per començar, com també tots sabem molt bé, és una energia potencialment molt perillosa que, en cas de tragèdia, suposa patir unes conseqüències abismals en el temps i en l’espai. D’altra banda, la utilització de subproductes com el plutoni és un gran risc per a la proliferació d’armament nuclear en mans tant de terroristes com d’estats. A més, els residus, tot i ser ben emmagatzemats, són un greu perill públic que perdurarà milers d’anys, donat que, fins el dia d’avui, no hi ha cap tractament segur. Cal afegir que, tot i que els costs de generació són molt competitius, si a aquests els sumem l’assegurament de les centrals i el tractament dels residus (emmagatzemament, etc.) probablement ens trobaríem amb la font en ús més cara actualment. I això, de fet, sense tenir em compte que l’urani, com a combustible, no és una matèria prima que estigui assegurada més enllà de setanta anys.
            Segurament, no convenç a ningú això d’enviar fums nocius a l’atmosfera, igualment que provoquen una gran inquietud aquestes centrals nuclears que en qualsevol moment poden ocasionar una desgràcia de proporcions apocalíptiques per causes fins i tot alienes a la nostra voluntat, com pot ser un gran terratrèmol. Potser són les energies renovables la veritable solució, però pocs imaginen un futur on a la volta de cada carrer trobin un munt de plaques solars o molins de vent. En qualsevol cas, el que sembla clar és que cap d’aquestes no és una solució màgica definitiva, sinó tan sols una forma de retardar l’inevitable mentre els nostres millors científics pensen a la desesperada formes perquè nosaltres i el nostre món, la xarxa que a tots ens connecta sense excepció, no se’n vagi en orris."

Redactat el 28 de març de 2008.
Mai hagués imaginat que quan vaig redactar aquest article per a la universitat estaria endevinant un terrible succès tres anys més tard...

Fénix Nostradamus


viernes, 15 de abril de 2011

House vs zombies

En conmemoración a este año donde los zombis parecen haber vuelto con más fuerza que nunca, otra prueba más de nuestra sensacionalista sociedad barroca, aquí llega este fantástico montaje protagonizado por el doctor House: el superhombre, antihéroe, con su bastón legendario y su chupa de cuero. No os perdáis como en su misión épica reparte leña a su equipo con gran humor para salvar a su amada doncella de sus cerebritos roecerebros.





Fénix Fan 


jueves, 10 de marzo de 2011

La música que escucho para dormir

No hay noche que me salte mi cita con la música de Mussorgsky, en especial con "Una noche en el Monte Calvo", un poema sinfónico. Por lo que dice la Wikipedia, esta pieza fue inspirada por un relato de Gógol, donde se cuenta que un campesino presencia un acto de brujería en el Monte Calvo, en Kiev. Así nació la partitura. Y los amigos de Disney se encargaron, en 1940, de darle forma en la película "Fantasía", mostrando cómo Satanás se divierte durante una noche con sus seguidores del infierno. Que lo disfruten. Yo, como cada noche, escucharé esta tortuosa composición imaginando que soy un demonio de fuego que danza y atemoriza a los que se calientan con mis llamas hasta acabar en un plácido sueño.


martes, 22 de febrero de 2011

sábado, 18 de diciembre de 2010

"En la Ciudad de R´lyeh, el difunto Cthulhu espera soñando"

"Pb'glui mglw'nafh Cthulhu R'lyeh wgh'nagl fhtagn"
«Estos Grandes Antiguos, continuó Castro, no eran de carne y hueso. Tenían forma -¿no lo probaba acaso esta imagen estelar?-, pero esa forma no era material. Cuando las estrellas eran propicias iban de mundo en mundo a través del cielo; pero cuando eran desfavorables, no podían vivir. Pero aunque ya no viviesen, no habían muerto en realidad. Yacían todos en casas de piedra en la gran ciudad de R'lyeh, preservada por los sortilegios del gran Cthulhu para el día que las estrellas y la Tierra pudiesen recibir su gloriosa resurrección. Pero en esa época alguna fuerza exterior debía ayudar a la liberación de sus cuerpos. Los conjuros que impedían que se descompusieran impedían también que se moviesen, y los Antiguos tenían que contentarse con yacer y pensar en la oscuridad mientras transcurrían millones de años.
»Conocían todo lo que ocurría en el mundo, pues su lenguaje consistía en la transmisión de pensamiento. En ese mismo instante hablaban en sus tumbas. Cuando, luego de un caos infinito, aparecieron los primeros hombres, los grandes antiguos hablaron a los más sensibles moldeándoles los sueños.»
«No hay lenguaje aplicable a ese abismo de horror inmemorial, a esa pavorosa contradicción de todas las leyes de la materia, la fuerza y el orden cósmicos. Una montaña que caminaba. [...] El monstruo de los ídolos, el verde y viscoso demonio venido de otros astros, había despertado para reclamar sus derechos. Las estrellas eran otra vez favorables, y lo que un viejo culto no había podido lograr por su voluntad, un puñado de inocentes marineros lo hacía por accidente. Después de millones y millones de años, el gran Cthulhu era libre otra vez.»
Llamada de Chtulu, de Howard P. Lovecraft.