Monòleg: L'Halloween (31-10-2008)

Mare meva com tenen el pati els polítics mundials. Amb això de la cimera financera internacional, Zapatero es sent cada vegada més com Calimero, ningú el vol veure, perquè és un huevón. Home, és natural, jo no convidaria a la meva festa a algú que s'assemblés a Mister Bean, més que res perquè allò no donaria prestigi i al final faria l'efecte contrari: no hi hauria ni déu que volgués anar-hi. És com a les festes que muntes tu a casa. Comences a trucar a la gent perquè s'hi apunti, però no a tothom. És com quan vaig muntar una festa de cumple a casa, que a tots els hi havia de dir: "Hey, si pot ser no lo diguis res a l'Antoni, que no em cau bé", fins que un em va dir: "Si jo sóc l'Antoni". Sempre he sigut fatal per les cares.

Aquest cap de setmana, uns col·legues volen muntar una festa d'Halloween, per sort m'han convidat. I ja els veus al súper comprant coses rares: ulls de conill, cervell de vaca, llengua de porc... que més que festa dels morts, allò sembla el menú d'un cole públic. I tots flipan amb el ganivet mentre obrien els sessos per la meitat: "Mira, mira com és per dins". I tu la unica cosa que veus és la silueta d'un toro, i un diu: "S'ha quedat gravat el recòrd del seu amant" i el carnisser per darrera: "No, és el toro d'Osbourne, és que aquesta vaca estava rehabilitant-se".

Per muntar una festa d'Halloween, és necessari un arsenal de coses que facin por: rat-penats de plàstic, aranyes de paper, teranyines de goma i carbasses. Ja em diràs quina por fan les carbasses, però clar, com aquests americans son els mestres del terror, van dir: "Hostia, le hasemous una sonrisa i we're finished". I tu te la mires i et qüestiones per què no la canvien per una que faci por de debò: la de Belén Esteban. Tu imagina't entrant a una festa i veure aquella cara... Bé, en una festa i en qualsevol lloc.

A aquestes festes, hi ha molta penya que es disfressa de coses molt guapes i s'ho curren molt. Una nit vaig conèixer una noia que anava de vampiressa, ens vam conéixer i vam intimar, però el que em va sorprendre més va ser el realisme de la seva disfressa i li vaig dir: "No recordava que les vampiresses portessin res entre les cuixes" i em diu: "És que no vaig de vampiressa, jo sóc transvestit!".

Però el moment més tens d'aquestes festes és quan un graciós diu: "Hey! Per què no fem la Ouija?". Perquè no, tiu. Deixem als morts tranquils que aquestes coses fan yuyu. Per qui no ho sàpiga, la Ouija serveix per a contactar amb els esperits del més enllà i funciona posant un got a sobre d'un tauler. Com s'assabenti Telefònica, ho patenta. Home! Allò són hores i hores penjat del got sense que ningú s'enriqueixi. Si ja t'has d'hipotecar per trucar al veí de davant, imagina't per quant sortiria trucar a l'altre barri. Va haver un cop que em vaig posar en contacte amb la meva tieta Enriqueta, que duia cinc anys morta, però qui ho diria! Es va sumar a la festa i portava un ritme que ni el Germán de Gran Hermano!

Ara que, jo no sé si el Germán és familiar de ZP, perquè als dos els hi ha passat el mateix: han sigut expulsats abans de posar un peu a la festa.