"Per la llarga avinguda dels vells roures que duia del bosc a l'entrada principal del Palau de Metzengerstein, un corser, portant un cavaller escabellat i en desordre, es deixà veure saltant amb un ímpetu que desafiava el mateix Dimoni de la Tempesta.
Evidentment, el dimoni no governava la seva cursa. L'angoixa de la seva fesomia, els esforços convulsius de tot el seu ésser, testimoniaven una lluita sobrehumana; però cap so, tret d'un xiscle solitari, no s'escapà dels seus llavis lacerats, que mossegava més i més en la intensitat del seu terror. Un instant, i el picament dels unglots ressonà agut i penetrant per damunt del bruel de les flames i el xiscle dels vents, un altre, i, passant d'un sol salt la porta gran i el fossat, el corser s'engegà per les oscil·lants escales del palau amunt, i, amb el seu cavaller desaparegué enmig del terbolí d'aquell foc caòtic.
La fúria de la tempesta morí tot d'una i hi succeí tètricament una calma absoluta. Una flamarada blanca embolcava encara l'edifici com un sudari, i, irradiant al lluny dins l'atmosfera tranquil·la, llançava una resplendor d'una llum sobrenatural; mentre que un núvol de fum s'aclofava pesadament sobre la fàbrica, en la figura neta i gegantina de- un cavall."
Fragment del conte Metzengerstein de Edgar Allan Poe amb traducció de Carles Riba. Rellegit mentre seia en un banc assoleiat en un carrer on passaven molts cotxes i fotografiat per un noi que va trobar alguna cosa de poètica o interessant en aquest paisatge.
Fènix caçador d'instants
Evidentment, el dimoni no governava la seva cursa. L'angoixa de la seva fesomia, els esforços convulsius de tot el seu ésser, testimoniaven una lluita sobrehumana; però cap so, tret d'un xiscle solitari, no s'escapà dels seus llavis lacerats, que mossegava més i més en la intensitat del seu terror. Un instant, i el picament dels unglots ressonà agut i penetrant per damunt del bruel de les flames i el xiscle dels vents, un altre, i, passant d'un sol salt la porta gran i el fossat, el corser s'engegà per les oscil·lants escales del palau amunt, i, amb el seu cavaller desaparegué enmig del terbolí d'aquell foc caòtic.
La fúria de la tempesta morí tot d'una i hi succeí tètricament una calma absoluta. Una flamarada blanca embolcava encara l'edifici com un sudari, i, irradiant al lluny dins l'atmosfera tranquil·la, llançava una resplendor d'una llum sobrenatural; mentre que un núvol de fum s'aclofava pesadament sobre la fàbrica, en la figura neta i gegantina de- un cavall."
Fragment del conte Metzengerstein de Edgar Allan Poe amb traducció de Carles Riba. Rellegit mentre seia en un banc assoleiat en un carrer on passaven molts cotxes i fotografiat per un noi que va trobar alguna cosa de poètica o interessant en aquest paisatge.
Fènix caçador d'instants
No hay comentarios:
Publicar un comentario