¿El enemigo invisible?

"- No sé què sóc. En d'altres temps tenia poder. Però em penso que l'he perdut.
[...]
- Si continues endavant, si continues corrent, vagis on vagis trobaràs el perill i el mal, perquè l'ombra t'empeny, escull el teu camí. Has d'escollir tu. Has de cercar allò que et cerca a tu. Has de caçar al caçador.
[...]
- I si em venç totalment- digué tot parlant amb l'Ogió, o potser amb ell mateix- prendrà la meva saviesa i el meu poder, i els emprarà. Ara només es perillosa per a mi. Però si entra dins meu i em posseix, farà un gran mal a través meu.
- Això és veritat. Si et venç.
- Encara que si torno a córrer, segur que em tornarà a trobar... I tota la meva força es perd en la fugida.
[...]

En silenci, home i ombra es trobaren cara a cara, i s'aturaren. En veu alta i clara, trencant aquell silenci antic, en Ged pronuncià el nom de l'ombra, i en el mateix instant l'ombra parlà sense llavis i sense llengua, i digué la mateixa paraula:
- Ged.- I les dues veus eren una sola veu.
En Ged estengué les mans, deixà caure la vara, i agafà la seva ombra, l'ésser negre que anava cap a ell. Llum i foscor es trobaren, i s'uniren, i foren un."

Un mag de Terramar

¿Alguna vez os habéis sentido perseguidos o cazados por vosotros mismos como un ente en vuestro interior que os amenazara, atormentara e intentara destruiros? El peor enemigo de uno mismo es uno mismo y por eso yo busco en mis amigos a alguien con quien mi enemigo se distraiga. Durante esos periodos esa voz no me ataca a mi. Aprende a soportarte, a estar contigo mismo, y serás dueño de ti.


Ser que habita en los silencios