La amistad es nuestra religión; Nadie, nuestro Dios; y la ignorancia, nuestro templo. Bienvenidos.

miércoles, 22 de septiembre de 2010

Reflexions sobre l'art de llegir i d'escriure

"El lector feliç és el que avança entre mots a mig dir endevinant i descobrint mons [...] no puc deixar de reconèixer que vull creure'm tot el que escric; és l'únic camí necessari; no n'he trobat cap d'altre si vull transmetre la meva veritat al lector. Les meves veritats. [...] L'escriptor potser sap, amb una mica de sort, què volia dir, però no està gens segur d'haver-ho dit realment ni d'haver dit més coses. [...]

Quan llegim, quan escoltem música, percebem l'obra, la rebem de cop i potser notem, dins de nosaltres mateixos, una transformació. Aquest estat anímic és susceptible de ser definit com a estat de l'experiència estètica, de la veritat artística. Ens sentim més... anava a dir bones persones però potser això és una idealització meva. [...]

El títol ha de produir un pessigolleig en la consciència del lector. Allò que plau i neguiteja al lector és no saber "què vol dir" el títol. Un títol del tipus Assassinat a la biblioteca, encara que pugui ser llaminer a cop d'ull, si ens agraden les emocions fortes, no dona peu a exercir la imaginació lectora."

Extret de La matèria de l'esperit de Jaume Cabré.

Fénix entre libros

No hay comentarios:

Publicar un comentario